Columnes d'opinió
Embrutar una bandera
Acabo de rebre una foto –gentilesa de la Sigrid– ofensiva per a qualsevol aragonès. Una bandera aragonesa, amb el seu escut i tot –per a evitar confusions amb d’altres territoris quadribarrats– hi apareix embrutada amb l’esprai negre eixe que usen els kale-borrokas i els okupas. L’insult a la senyera d’Aragó... »
Vull ser políglota
Teresa Serrano Estic asseguda en un banc en mig d’una gran ciutat. Passen centenars de persones, escolto una gran diversitat de llengües. I allí estic, volent abarcar-ho tot, trobant el goig al reconèixer un accent o potser una pronunciació. Quina satisfacció conèixer i comprendre els diferents sons i els gestos que els acompanyen. Les expressions... »
A la ciutat dels gratacels també hi van els matarranyencs
José Miguel Gràcia Pocs dies després de fer la reserva per al viatge a Nova York que hem gaudit la meua dona i jo els primers dies de juliol, em comentà un amic que ells també hi anirien uns dies més tard. Al dia següent, parlo amb un company de treball –s’entén del... »
La cosa del català
Francesc Ricart Ara som en uns moments de certa èpica i voldries que la periodicitat de la nostra revista (pobre sinyor director!) canviés a diària per poder copsar millor el fil i el batec de la cosa del català.Aveure si em sé explicar. Heu vist la riuada de mails que han corregut aquests dies –des... »
Camí onomàstic a Gràcia
Esteve Betrià Per circumstàncies que no fan al cas, l’estiu passat vaig haver de retornar a Gràcia en diferents ocasions. Gràcia –actualment un barri de Barcelona–, és una antiga vila històricament i intensa vinculada amb gent del Poble. Només ens cal recordar allò que assenyalava en Jesús Moncada i Estruga, en una entrevista canònica quan... »
Ana María Matute (Barcelona, 1926)
El calorós mes d’agost m’ha introduït en la lectura dels primers escrits d’aquesta autora que considero indispensable per a qui li agradi la bona literatura dels sentiments i la denúncia de la injustícia. Per començar podem llegir: Historias de la Artámila, llibre de relats curts, Los soldados lloran de noche (1964) o La trampa... »
A ritme de totxada (Yes, we can!)
Ramon Sistac És de llei entre els humans que l’estat anímic condicione notablement la capacitat creativa. Tots sabem que tenim una gran capacitat de treball i d’empatia quan estem animats i engrescats, i que les depressions, altrament, afecten la capacitat laboral i la sociabilitat de qui les pateix. Aefectes col•lectius passa ben bé el mateix:... »
Monsenyor Ureña
Joaquim Montclús Monsenyor Manuel Ureña i Pastor és l’arquebisbe de Saragossa. Va nàixer a Albaida l’any 1945. Aquesta localitat de la província de València dóna nom a la comarca (la Vall d’Albaida) malgrat que el principal centre comercial i la capital és Ontinyent. Quan tenia catorze anys va entrar al seminari de València on... »
La sang tova
Quim Gibert A Komodo i a d’altres illes del bell mig d’Indonèsia (Sud-est asiàtic) hi habita el llangardaix més gran de planeta. Alguns d’aquests varans assoleixen els tres metres de longitud i els cent quilos de pes. El dragó de Komodo, nom amb el qual és conegut, és una espècie vulnerable. Sobretot perquè les... »
Més lladre que Serrallonga
Susanna Barquín Una dita ben antiga, més lladre que Serrallonga, es va recuperar a ca meua gràcies a una sèrie que TV3 va emetre fa uns mesos. I no perquè la diguessen a la tele, no perquè arribés des de Barcelona, sinó perquè la sèrie va servir per recuperar la memòria perduda, el record de... »