Marian Tij, pintora: «Sóc feliç a Vall-de-roures»
Juli Micolau
Aquesta noia de tracte amical i agradable naix entre una família d’artistes, i utilitza el pinzell la seua afició, des de principis dels 80 del segle passat. L’any 1987 obté la llicenciatura en Llengua Holandesa i Dibuix a la D’Witte Leli d’Amsterdam, ciutat on va viure durant 7 anys; aquesta formació la duu a impartir holandès i dibuix a immigrants. L’any 1991 acaba els estudis de Belles Arts a la Gerrit Rietveld Academic d’Amsterdam. Després d’una època crítica, a modus d’evasió, viatja al Matarranya on coneixia a una família de Vall-de-roures, i des de fa molts anys hi viu al seu casc antic. Sempre intenta donar importància a les coses menuque des, insignificants, les que passen desapercebudes, però inutilizades per a transformarles i traure-les del seu lloc per oferir el seu esplendor. Teníem un amic comú, l’extraordinari escultor Juan Ramon Salas. Va dir d’ella que des del seu entorn li aflorava sense por el profund sentiment dels colors. Només hi puc afegir que la seua plàstica, sovint abstracta, és per admirar. Fa ús del blanc i del negre només per als seus dibuixos; i els seus treballs en el llenç són a base d’acrílic, oli, carbó, tinta, témpera a l’ou, llapis i guaix. Només hi ha misteris en els seus colors, o potser si: només l’autèntic significat de l’art radica en la capacitat creativa de cadascú per potenciar la faceta més creativa de l’humanisme. La interpretació lliure que efectuem sobre qualsevol obra artística, pel cas, pictòrica, ha de ser sempre de respecte, perquè com diu Oscar Wilde a La decadència de la mentida «les coses són perque les veiem, i el veiem, i com ho veiem, depèn de les Arts que mos han influit. Mirar una cosa és molt diferent de veurela. Res es veu mentre no es veu la bellesa. Aleshores, només llavors adquireix existència». Des de 1985 ha fet quinze exposicions individuals i ha participat en una dotzena de col•lectives.