Camí onomàstic a Gràcia
Esteve Betrià
Per circumstàncies que no fan al cas, l’estiu passat vaig haver de retornar a Gràcia en diferents ocasions. Gràcia –actualment un barri de Barcelona–, és una antiga vila històricament i intensa vinculada amb gent del Poble. Només ens cal recordar allò que assenyalava en Jesús Moncada i Estruga, en una entrevista canònica quan diu que a partir dels anys vint del segle passat, a causa de la crisi en la conca minera que provocà la finalització de la Gran Guerra, van ser molts: «Els vilatans [que] fan cap a Barcelona. Alguns s’estableixen a Sants. La majoria, però, van a parar a Gràcia, fins al punt que, a Mequinensa, diuen que, si vas a Barcelona i tens algun problema, només cal que et plantis a qualsevol carrer de Gràcia i cridis ‘Mequinensa!’ Segur que s’obrirà alguna porta.« Anys més tard, en Jesús mateix –i bona part de la família– va residir molts anys a Gràcia, més que enlloc. De fet, es pot dir que en Jesús i sa mare, Maria Estruga i Quintana, han mort a Gràcia. En Jordi Estruga i Estruga, un altre conegut fill de Mequinensa –tal com indica el seu repetit cognom– i alhora, fill de Gràcia –en concret, del carrer santa Teresa, a l’extrem sud de l’exvila– encara recorda com en la infantesa, en els anys quaranta del segle passat, els seus amics més entranyables eren d’origen mequinensà. Lo Poble era una costant en aquells anys i en aquella part de Gràcia, ja a tocar de la dreta de l’Eixample. I un servidor, hi va viure set anys, de 1968 a 1975, des de l’arribada del Poble a Barcelona fins a l’inici de la transició en els anys més intensos en la socialització d’una persona. Doncs bé, la primera sorpresa onomàstica amb que em vaig topar va ser el canvi de nom de la plaça més emblemàtica de Gràcia. Una plaça que ha tingut tres noms oficials des de la seua creació a mitjans del segle XIX: Orient, Constitució i Rius i Taulet. Enguany li han tornat a canviar l’últim nom oficial, ara és anomenada plaça de la Vila de Gràcia. Llàstima de canvi perquè si en la història de Barcelona ha existit un bon alcalde en el segle XIX, aquest no ha estat altre que Francesc de P. Rius i Taulet, batlle de Barcelona en diverses ocasions. Encara rai que es manté el record d’aquest extraordinari alcalde gràcies al CEIP Rius i Taulet de la plaça Lesseps, al nord de Gràcia; del breu passeig de Rius i Taulet, a l’esplanada de la Fira de Barcelona, al peu de Montjuïc; i del monument que li dedica la ciutat a l’inici del passeig de Lluís Companys, a tocar del parc de la Ciutadella. Aquesta rebatejada plaça gracienca també ha estat coneguda pels veïns amb quatre noms populars: del Campanar, de la Vila, Orient i del Rellotge. Si voleu llegir una descripció encantadora d’aquest indret us recomano el capítol inicial de Handbusch des Katalanischen, el manual d’aprenentatge del català obra de l’il•lustre gracienc Artur Quintana i Font. No cal saber gaire alemany per fer-vos idea de les característiques físiques més notables, si més no en els anys seixanta del segle passat, de la tant esmentada plaça gracienca.