L’IEC s’apropa a la realitat del Carxe
Artur Quintana
Els membres de la Secció Filològica de l’IEC, l’òrgan que estableix les normes de la llengua catalana, van anar, els dies 16 i 17 d’octubre, a diverses localitats del sud del País Valencià, a Alacant, on l’IEC ja havia estat abans i té a més una seu pròpia dins de la universitat, i per primera vegada a Novelda, a les Valls del Vinalopó, i a dos viles tan emblemàtiques per a la nostra llengua com són la Torre del Rico i Guardamar. La primera se situa dins la comarca del Carxe, eixa menuda franja murciana formada per sis o set pedanies de llengua catalana dins dels termes de Iecla, Jumella i Favanella (Abanilla en castellà), i l’altra, Guardamar, és l’indret més meridional on es parla català –recordareu allò de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Si algú dels membres invitats podia tèmer que pel fet de parlar‚ ‘modalitats’ no valencianes de català l’apedregarien, l’insultarien, o en tot cas li respondrien sempre en castellà, n’haurà quedat ben decepcionat, perquè llevat de dos casos –el director del Museu Modernista de Novelda i la regidora de cultura de Jumella, que si bé entenien el nostre ‘aragonès oriental’-català-valencià-balear, van parlar en castellà- en tots els actes oficials, i no tan oficials –i n’hi va haver molts– tothom va parlar en català, i en aquesta llengua ho va fer el rector de la Universitat d’Alacant durant la reunió de la Secció Filològica a l’esmentada seu que l’Institut hi té. I també en català ens acomboiaren amb un esplèndid dinar amb gaspatxos carxers l’associació de dones de la Torre del Rico, a Múrcia, recordeu. I a la vila modernista de Novelda l’alcalde i el regidor de cultura assistiren acompanyats d’un nombrós públic a la conferència que vam fer sobre la literatura popular valenciana de Múrcia. Però per als que veníem de l’Aragó la millor sorpresa va ser trobar-nos a l’eixida de Guardamar cap al sud, a la mateixa frontera lingüística, amb el gran monument a la llengua catalana, i allà amb l’escut de la ciutat de Fraga –i els de Maó, Salses i Guardamar. No tot, evidentment, és per a la nostra llengua tan de color de rosa, com algú podria pensar llegint aquest crònica. La situació és prou crítica sobretot a Alacant, però també a Novelda i Guardamar, i tanmateix a totes les escoles s’ensenya català, i en un considerable tant per cent algunes assignatures, o totes –l’anomenada línia– en català. I això val per a tothom, tant per als xiquets valencians, com per als nombrosos romanesos, noruecs, sudamericans, britànics, etc., i no com ací on se sol desaconsellar als infants estrangers que aprenguen català, o que se’ls parle en català

